 |
 |
 |
 |
|
|||||||||
|
|
|
 |
Comissions i vida associativa Un total de 622 professionals han participat en 83 reunions dels diferents grups de treball i participació que articulen la vida associativa del CSC. Les comissions, subcomissions i grups de treball han confeccionat un total de 37 treballs, informes i/o activitats per als associats. Els associats han estat representants en més de 80 grups de treball als quals pertany el CSC per designació del Departament de Salut, el Departament d’Acció Social i Ciutadania i altres nivells de l’Administració o entitats. Activitat
Comissió d’Atenció Primària Durant l’any 2009, la Comissió d’Atenció Primària ha canviat de coordinador, i el Dr. José Luis Ibáñez ha passat el relleu al Dr. Antoni Peris, gerent del CASAP. La Comissió s’ha reunit sis vegades, dues de les quals ho ha fet conjuntament amb el Consell del Sector d’Atenció Primària de la UCH. Dels temes tractats en aquestes reunions destaquen: • Presentació d’experiències innovadores en gestió: gestió autònoma professional i incentivada, a càrrec del Dr. Jaume Benavent (CAPSE); Projecte Gestió Participativa Professional, a càrrec de la Dra. Susan Pérez (CSI), i Programa del Pacient Expert de l’Institut Català de la Salut, a càrrec de la Dra. Encarna Grifell (ICS) i la Sra. Assumpció González (ICS). • Seguiment, debat i reflexió davant l’evolució del Pla d’innovació d’atenció primària i salut comunitària (PIAPiSC). S’han elaborat i portat a l’aprovació de la Comissió Permanent diversos documents de posicionament sobre les versions del PIAPiSC proposades pel Departament de Salut. Des del CSC s’ha demanat un replantejament del PIAPiSC que inclogués major finançament, canvi en els sistemes de pagament, participació de tots els agents, coordinació assistencial i desenvolupament dels governs territorials de salut. La Comissió també s’ha posicionat davant el document derivat del PIAPiSC, El sistema d’atenció a la salut a Catalunya: evolució i orientacions estratègiques des de la perspectiva del Servei Català de la Salut. • Despesa màxima assolible (DMA) de farmàcia per al 2009: seguiment de l’acord entre el CSC i el CatSalut per no incloure la despesa que fa l’atenció especialitzada i modificar la forquilla de risc. El CSC ha creat un simulador d’assignació pressupostària i coresponsabilització en la gestió de la prestació farmacèutica dels equips d’atenció primària, amb l’objectiu que sigui d’utilitat a l’hora de signar el preacord i el percentatge de risc a assumir. La Comissió el va estudiar i valorar molt positivament. • Presentació dels primers resultats de l’estudi de benchmarking de prescripció farmacèutica, a partir de les dades d’InfoClínic. Aquest era un primer pas per elaborar un estudi de benchmarking més adaptat a les necessitats de les entitats proveïdores. Comissió de les Direccions Assistencials Durant l’any 2009 s’ha reunit 4 vegades. Destaca l’augment progressiu d’assistents a les reunions, fins a arribar a les 28 persones a la darrera, i l’alt nivell de participació i debat que s’hi produeix. Entre els temes tractats a les reunions, a més de les informacions puntuals d’actualitat de l’Administració sanitària, destaquen: • Informació sobre l’actualitat de diversos plans directors: - Pla director d’oncologia i les seves implicacions organitzatives, a càrrec del Dr. Josep M. Borràs, director del Pla, i la Sra. Tàrsila Ferro, membre de la Comissió Permanent del Pla, que va parlar de l’atenció oncològica interdisciplinària i la gestió de casos. - Pla director de les malalties de l’aparell respiratori, que va néixer oficialment durant l’any 2009, a càrrec del Dr. Joan Escarrabill, director del Pla, i del Dr. Ricard Tresserres, sotsdirector de la Direcció General de Planificació i Avaluació. - Pla director de malalties vasculars cerebrals, a càrrec del Dr. Miquel Gallofré, director del Pla, que va presentar el codi ictus, el Protocol davant l’atac isquèmic transitori, i els resultats dels àudits clínic i d’estructures del Pla. • Paper dels pacients en l’atenció a les malalties cròniques, a càrrec del Dr. Albert Jovell, president del Foro Español de Pacientes, que va destacar la necessitat de la integració dels pacients en el procés que comporten les malalties cròniques. Alhora va donar importància a l’evolució de la percepció i la visió dels professionals sanitaris també en procés d’aprenentatge d’aquesta nova postura, envers el concepte de l’autonomia i integració dels pacients. • Informació i reflexió sobre la tasca del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya: Presentació del document Les relacions entre centres hospitalaris, elaborat per la Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica, per part de la Dra. Àngels Martos, representant del CSC en aquesta Comissió. Presentació del Model retributiu del metge català, elaborat per la Comissió de l’Exercici, per part del Dr. Josep Serrat, representant del CSC en aquesta Comissió. Grup de treball sobre atenció a la patologia crònica Aquest és un dels grups transversals sorgits de les reunions dels coordinadors de les diferents comissions i subcomissions del CSC. El seu objectiu és arribar a consens i fer divulgació de les conclusions del grup de treball sobre el maneig dels pacients amb patologia crònica, amb un abordatge múltiple: des del punt de vista dels professionals, de les organitzacions sanitàries i del propi pacient, analitzant els recursos necessaris de coordinació entre nivells, econòmics i de temps. El grup el constitueixen 24 persones, és multidisciplinari i s’ha reunit 5 vegades durant el 2009, tractant els temes següents: • Abordatge: malalties o pacients, programes de malalties o gestió de casos. • Identificació: criteris de selecció de pacients. • Valoració: avaluació a fer als pacients diana. • Accions assistencials sobre els pacients diana: preventives (en situació d’estabilitat clínica), en les aguditzacions i post alta hospitalària. • Rols dels diferents professionals sanitaris en l’atenció als pacients amb malalties cròniques. • Relacions entre els diferents nivells assistencials. • Paper del pacient amb malaltia crònica i la seva família: educació sanitària, autocura. • Paper de les noves tecnologies. • Finançament, viabilitat econòmica dels programa d’atenció als pacients amb malalties cròniques. Comissió de Psiquiatria i Salut Mental La Comissió de Psiquiatria i Salut Mental s’ha reunit 4 vegades, i dels temes tractats destaquen: · Estàndards d’estructura d’hospitals. S’ha constituït un grup de treball per crear ràtios d’estructura d’hospitals en diferents àmbits: unitats d’aguts, unitats de subaguts, mitjana i llarga estada (ADP), hospital de dia d’adolescents, hospital de dia adults, centre de dia/servei de rehabilitació i urgències. · Seguiment del Pla director de salut mental i addiccions. La Dra. Cristina Molina, directora del Pla, va presentar el desplegament del Pla director de salut mental i addiccions de Catalunya i les línies d’actuació 2009-2010. · Reflexió sobre el terciarisme en salut mental arran d’un dels grups de treball creats en la Comissió Assessora del Pla director de salut mental i addiccions. · Estudi cost i càrrega de la depressió a Catalunya 2006. El dia 30 de novembre es van presentar els resultats de l’estudi, coordinat pel CSC i dirigit pel prestigiós Dr. Martin Knapp. L’estudi és pioner a escala mundial, ja que és el primer capaç de quantificar el cost i la càrrega que significa el trastorn depressiu. Grup de treball d’atenció primària i xarxa de salut mental i addiccions: un model assistencial integral Aquest grup es va crear per actualitzar el document Atenció Primària i Xarxa de Salut Mental i Addiccions: un Model Assistencial Integral, creat per aquest mateix grup l’any 2005. Es pretén redirigir l’estudi cap a altres objectius molt necessaris en la coordinació d’atenció primària i salut mental. A final del 2009, el Departament de Salut va demanar al CSC que admetés en el seu grup de treball a professionals d’entitats no associades, tota vegada que des del Pla director de salut mental i addiccions es treballa en la mateixa direcció (coordinació primària/salut mental). A partir del 2010, el grup de treball d’atenció primària i xarxa de salut mental i addiccions del CSC comptarà amb nous membres. Comissió de Recerca Qualitativa La Comissió de Recerca Qualitativa s’ha consolidat com un espai participatiu per als associats interessats a desenvolupar coneixements i habilitats en aquest camp. L’any 2009 s’ha incrementat el nombre de membres de 35 a 46, entre investigadors, professionals sanitaris i responsables d’investigació dels centres associats i altres institucions del sector. S’han fet cinc reunions, amb una participació mitjana de 15 persones, en les que es van presentar dos temes teòrics i cinc projectes d’investigació. Comissió de Salut Pública Aquesta comissió s’ha reunit sis vegades i ha tractat, entre altres temes d’interès: • Discussió de l’avantprojecte de Llei de salut pública, amb la col·laboració de la Sra. Yolanda Puiggrós, directora de Serveis Jurídics del CSC, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i la Federació de Municipis de Catalunya. • Elaboració d’un document de reflexions sobre el Projecte de llei de salut pública. Discussió i reflexió d’aquest amb el Sr. Antoni Plasència, director general de Salut Pública del Departament de Salut, i el Sr. Josep Lluís de Peray, coordinador per a la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. • El futur de les unitats de salut laboral a Catalunya, a càrrec de la Sra. Rosa Fernández, responsable de Salut Laboral del Departament de Salut i el Sr. Josep Lluís de Peray, coordinador per a la creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Van destacar la necessitat d’integrar la salut laboral com un espai de treball normalitzat del sistema de salut. • Anàlisi dels resultats de l’informe de l’OMS sobre els determinants de salut, a càrrec del Sr. Joan Benach, membre del Grup de Recerca i Desigualtats en Salut, Employment Conditions Network, del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut del Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelona de la Universitat Pompeu Fabra. Va repassar i comentar els diferents determinants de salut d’acord amb l’estudi i col·laboració realitzada entre el seu equip i l’OMS. Grup de treball de proveïdors de salut pública Aquest grup, format l’any 2008 per les entitats proveïdores de salut pública associades al CSC, ha treballat aquest any en les línies següents: • Seguiment del desplegament de la Llei de reforma de la salut pública a Catalunya, amb la participació de directius de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. • Presentació de reflexions sobre el Projecte de llei de salut pública, amb la col·laboració de la Sra. Yolanda Puiggrós, directora de Serveis Jurídics del CSC. • Projecte d’oferta de cartera de serveis conjunta dels proveïdors territorials en salut pública; tant pel que fa a promoció i prevenció, com a protecció de la salut. Comissió Social Arran de la creació de la Comissió de Gestió Social, s’ha reorientat la tasca de la Comissió Social. Mentre la primera adreça qüestions estratègiques de sector, la segona passa a centrar-se en aspectes tècnics relacionats amb la problemàtica de l’organització i gestió dels equipaments d’atenció social i/o d’atenció a la dependència. Tanmateix, la reestructuració no ha estat operativa durant el 2009. Així, el 2009 la Comissió Social s’ha reunit 4 vegades, conjuntament amb la Comissió Sociosanitària. Entre els temes tractats, a nivell operatiu, cal assenyalar: • Seguiment de la Taula Tècnica de Gent Gran de l’ICASS, com a òrgan d’interlocució entre l’ICASS i les entitats patronals. S’ha discutit sobre el finançament extraordinari d’inversions en l’àmbit de la dependència, els criteris d’acreditació per als centres que prestin serveis a persones dependents i el contracte de gestió, en règim de concert, de 1.500 places residencials per a gent gran dependent, entre d’altres. • Taula d’indicadors de qualitat de residències de gent gran. Aquesta informació, tractada en la Taula Tècnica de la gent gran de l’ICASS, també fou debatuda en el si de la Comissió. • Problemàtica generada pel tractament de l’IVA en les entitats no lucratives. Des del CSC i la CECAD s’han portat a terme accions, gràcies a les quals s’aconsegueix una pròrroga d’un any en els contractes de gestió i concert per als centres d’iniciativa social i el compromís de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de plantejar aquesta problemàtica al màxim nivell. • Seguiment i reflexió de la tasca portada a terme en el Consell Assessor del ProdeP. Aquest any 2009 ha estat molt debatuda la proposta d’elaboració dels PIA (plans individuals d’atenció) per part dels SEVAD amb l’objectiu de reduir l’acumulació de PIA pendents. Comissió Sociosanitària La Comissió Sociosanitària s’ha reunit 4 vegades, conjuntament amb la Comissió Social. D’entre els temes tractats, destaquen: • Seguiment del desplegament del Pla director sociosanitari, amb la invitació a la seu del CSC de la directora del Pla, Sra. Carme Caja. Es va fer èmfasi en la intenció del Departament de desenvolupar les unitats i programes de subaguts, i la col·laboració amb l’atenció primària. • Elaboració del document de posicionament conjunt sobre la llarga estada a Catalunya (amb la UCH). Aquest document va ser aprovat per la Comissió Permanent del CSC i presentat al Departament de Salut. • Participació en la comissió d’elaboració i inici de la revisió dels criteris d’acreditació dels centres sociosanitaris a Catalunya. Aquest criteris seran aprovats durant l’any 2010. • Reactivació de la Taula Tècnica Sociosanitària del CatSalut. S’hi ha tractat la política d’altes des dels centres de llarga estada, la realització dels PIA derivats de la Llei de la Dependència a pacients ingressats en unitats de llarga estada, l’elaboració d’un contracte terapèutic a l’ingrés en unitats de llarga estada i la simplificació de la recollida de dades del CMBD sociosanitari, així com l’increment del retorn d’informació clínica als centres. Subcomissió de treball social de centres sociosanitaris Durant aquest any s’han realitzat 10 reunions, amb una participació entre 17 i 23 persones i s’han tractat els temes següents: • Participació en el Manual de Bones Pràctiques relatiu al Pla director sociosanitari elaborat per l’Institut Universitari Avedis Donabedian. El Manual contempla la Guia per a l’abordatge de l’atenció i el suport a la família i a l’entorn cuidador en l’àmbit sociosanitari i la documentació elaborada pels membres de la Subcomissió de Treball Social del CSC, que ha quedat incorporada com a annex: Intervenció social amb les famílies en l’àmbit sociosanitari. • Els PIA en els centres sociosanitaris. S’ha reflexionat i debatut sobre la realització dels PIA per part dels treballadors socials de centres sociosanitaris, el canvi de rol del treballador social dels centres sociosanitaris en la gestió dels PIA i la coordinació amb ProdeP per sol·licitar formació de treballadors socials per a l’elaboració dels PIA. Totes aquestes consideracions s’han reunit en el document Proposta de Protocol per la Gestió dels PIA de persones ingressades en centres sociosanitaris (CSS). També s’ha iniciat un estudi multicèntric retrospectiu sobre el procés de gestió dels PIA en els centres sociosanitaris. • Inici d’un estudi multicèntric sobre la claudicació familiar en malalts amb diagnòstic d’ictus, MPOC i demències. Subcomissió de treball social de centres d’aguts Durant el 2009, aquesta subcomissió ha realitzat un total de 5 reunions plenàries, amb una mitjana d’assistència de 20 persones. Entre els temes tractats, destaquen: • Revisió del document de Marc Teòric en Treball Social. S’acorda finalitzar el treball amb els models com a punt fort. Es difon entre els associats. • Investigació de maltractaments en gent gran. S’analitzen les dades resultants i es comença a donar resposta a les variables relacionades amb les hipòtesis. Es planteja la finalització de l’estudi per al primer trimestre del 2010. • Urgències. Es comença la roda explicativa per centres sobre la intervenció social a Urgències. A partir d’aquí es proposa fer un document-guia. Comissió de Treball Social La Subcomissió de Treball Social de Centres Sociosanitaris i la Subcomissió de Treball Social de Centres d’Aguts també s’han vist afectades pel canvi d’estatuts del CSC. Així, es va proposar crear la Comissió de Treball Social que agruparia ambdues subcomissions. Per aquesta raó, durant l’any 2009 s’han fet els primers passos perquè, de cara a l’any 2010, les dues subcomissions comencin a fer reunions conjuntes amb l’objectiu de trobar el marc de treball comú. Altres grups de treball Grup de treball de serveis generals Aquest grup de treball ha nascut durant l’any 2009, amb l’objectiu de ser un espai de discussió i d’intercanvi d’experiències entre els diferents associats representats pels directors de serveis generals. Durant aquest any, el grup s’ha reunit dues vegades. Entre els temes tractats cal destacar: • Estudi dels diferents tipus d’organització dels departaments de serveis generals en les distintes entitats associades al CSC. • Presentació, discussió i aportacions sobre el Projecte de decret pel qual s’estableixen els requisits de seguretat i qualitat dels centres i serveis sanitaris i el procediment per a la seva autorització i registre. • Identificació d’experiències de bones pràctiques per compartir entre els centres associats (neteja, bugaderia, cuina, seguretat, subministraments, àmbit legal). S’acorda començar per la bugaderia. • Informació sobre l’IVA 2010 i sobre la documentació necessària per a la contractació, a càrrec de la Sra. Yolanda Puiggròs, directora de Serveis Jurídics del CSC. Grup de treball d’experts en facturació Grup creat l’any 2009, amb l’objectiu d’assessorar al CSC en els convenis que negocia, sobretot en aquells on les tarifes són un punt important. Aquest grup s’ha reunit dues vegades per analitzar i donar opinió sobre la proposta de Conveni Marc d’Assistència Sanitària, Derivada d’Accidents de Trànsit (2010-2011) i sobre l’acord de col·laboració entre el Ministeri de Treball i Immigració i el Departament de Salut, per fomentar la cooperació entre les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social, el Servei Català de Salut i els centres que configuren el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya.  |
|
|
 |
|
||||||
